GUIDA  Piemonte/Canzoni dialettali Piemontesi/Canzoni dialettali del XIX secolo

Da Wiki.
Riga 432: Riga 432:
 
}}
 
}}
  
 +
*I '''Burattini''' (anno 1831)
 +
{{Citazione|I buratin
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:Coul Campion ampastà d’ boria
 +
:Pr’ un piumass pr’ un grilò,
 +
:Che rusià dai verm dla gloria
 +
:A fa d’j’ jomni un fricandò,
 +
:Che seguend la strà dl’onour,
 +
:A cheui d’ lauri pr el sotrour,
 +
:Fin che ‘l Diau a lo sgarbela…
 +
:Col a l’e Porincinela!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:A la Court coul ch’as rabela
 +
:Con d’inchin e d’ compiment,
 +
:Sempre pront a cambiè vela
 +
:Tost ch’a cambia un poch el vent;
 +
:Che umil, timid, angrumlì
 +
:Dnans al trono a fa ’I mufi,
 +
:Sout ai porti a fa ’I gradasso...
 +
:Coul a l’è ‘l famous Paliasso!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
:: L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:Coul ch’a glosa, coul ch’a critica
 +
:Con un aria magistral,
 +
:Ch’a fa ‘l Brougham an politica,
 +
:Ch’a fa ‘l Seneca in moral;
 +
:Che da sout i porti d’Po
 +
:A l’Olanda apia l’Escaut,
 +
:Ai Spagneui la Catalogna…
 +
:Coul a l’è ‘l Doutor d’Bologna!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:Coul ch’a suda e ch’as amassa
 +
: Pr’ ingrassè ’I potenl e 'I rich,
 +
:Che in compens a lo strapassa
 +
:E a lo ten coum un borich;
 +
:Che per nen ch’a scrola ’I bast
 +
:Minca tant ai touca ‘l tast,
 +
:O del boja o dèi Demoni...
 +
:Coul a l’è ’I pover Gironi!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
:: E noui souma i buratin.
 +
:Coul gridlin fait a buata
 +
:Archincà sull’ultim gust,
 +
:Mes soutra ant una una crouata,
 +
:Mes torcià tra mes a un bust,
 +
:Con un’aria d’ subrichet,
 +
:Con un coeur da ravanet,
 +
:Con na testa faila a vindo...
 +
:Coul a l’è monsù Florindo!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:Carolina, coula rusa
 +
:Ch’a m’a fait girè ’I cupiss,
 +
:Coula grinta ch’as amusa
 +
:A fè ’l balsam di pastiss,
 +
:Che leggera pi che ’l vent
 +
:As da l'aria d’ sentiment
 +
:D’un Erminia e d’una Laura...
 +
:Coula a l’è tota Rosaura!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:Coul ch’a toujra, coul ch’a briga
 +
:Pr’ un impiegh, pr’ una pension,
 +
:Dispostissim a fe liga
 +
:Con Mercurio e con Platon;
 +
:Ch'à l’è branda a la matin,
 +
:A mesdì l’è Giacobin;
 +
:Curt d’man lung d’  bertavela …
 +
:Coul a l’è l’amis Brighela!
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
:Ma darè da la tendina,
 +
:Coul ch’a fa ’l buratinè,
 +
:La progenie buratina
 +
:Perché falo recitè?
 +
:Contentomse d’fe ‘l pajass
 +
:Con d’gambade, d’smorfie e d’sgari
 +
:Fin ch’la mort cala ‘l sipari.
 +
::Cousta vita falabraca
 +
::L’è una farsa d’Arlechin,
 +
::L’univers l’è la baraca
 +
::E noui souma i buratin.
 +
}}
 
[[Categoria:Informazioni Turistiche]]
 
[[Categoria:Informazioni Turistiche]]

Versione delle 07:37, 15 ott 2018

Piemonte/Canzoni dialettali Piemontesi/Canzoni dialettali del XIX secolo

  • Scritte nelle carceri correzionali:
1. Crudel destin
Destin becco-foutù
T as propi faaila grisa
A sciodme papatanù
Sout n’erbo al meìs dla bisa.
Da già ch’a t’è vnù ’I tiòh
D’ «emneme dsour un brich.
Perché crudel destin
Nen feme un ravanin?
J ’avia già da pcitin
Na provision d’ mal d'pansa
Ora pr’ un verb latin,
Or pr’una concordansa;
Ventava minca tan
Difendme ’l fabrian;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Dop avei fait in Ast
L’oulouch anit’ un colege
J ’eu dvù buteme ’I bast
Per quater couje d’Lege;
J ’eu dvù mastiè i limon
Con Fabro e con Tohon;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin ?
J ’eu fait el can dughin
Su le pianà dlà blessa,
Ma pr’ un foutù basin,
Pr’ una foutua caressa
La mort m’ avia già'n brass,
E ‘l Disu s’ lustrava l’ pnass
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Lassandme sbaluchè
Dal lanternon dla gloria
Dì e néut j’eu sul papè
Frustame ta sicoria;
E j’eu peni vist un lum
Sens’euli, e sporch d’ fum;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Con intenssion d'cambiè
Alour, comedia e scena,
Son slait a rubalè
Su l’Arno e su la Sena;
Ma da per lui j’eu vdù
D’gianfouire e d’foi foutù;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Sentiendme peui già stanch
D’martleme in vers la gnuca
I son batume i fianch
In prosa per la pruca;
Son piame la lega!
Parei d’un servissial;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Al pover j’eu fait dè
So camp e soa filerà,
J ’eu fait surtì pi d’trè
Ch’a l’ero ‘n caponera;
Ma j'ait fasend surtì
I son entraje mi;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Sperand ant un moment
Finì sta vita croja,
J aspeto santament
La visita del boja
Ch’am vena a liberè
Con un bon causs darè;
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
Pi tost che deurvme j’eui
La man dla Providenssa
Podia ben strassè ’n feui
Dal liber dl’esistenssa.
El mond stasiilo nen
Con un fabioch d’men?
Perchè crudel destin
Nen feme un ravanin?
2. Mia anima
Povra amia, povra coumpagna
Di me crussi, di me anéui,
Guarda lì t’ses ant la bagna
Fina al col, fin dsoura j’eui;
Guarda lì, venta a la fin
Rangiè i cont con el destin:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j'ale, e vatne pura!
Fa courage, o povra amia,
Laste nen piè dal magon
Pr’una corda, pr'una gria,
Pr’un pò d’paja ant’un canton.
Sout la porpora aj n’è d’coui
Ch’a stan peg che soul ai frouj:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j’ale, e vatne pura!
Cosa vallo ch’it tratene
Fra le nebie d' cousta val
A combate con le pene
A fe ’I ben per cheuje ‘l mal?
Cosa vallo sgambitè
Senza gnanca un strass d’ perchè?
Sensa affann, sensa paura
Slarga j’ale e vatnee pura!
Con l’amour t’ses ambarcate
E ‘l limon i t’as perdù,
A la gloria i t’ses fidate,
E l’invidia a l’a courù;
Seuspirand la libertà
Le cadenè i t’as trouvà:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j’ale e vatne pura!
Deans l’Eterno quand i t’vade
A informelo di fait lo,
S’a t’ciamrà s’ t’ fasie d’ balade,
Bassa jeui, djs nen che d’uso;
S’a t’ciamarà s’ t’ere sturdì,
Strens le spale e dis che d’ sì:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j'ale e vatne pura!
Dis, sout vous, che a l’amicissia
Da bon fìeul i t’as cherdù;
Dis che d’j’omni la giustissia
T’as trop vist, trop conossù;
Dis ch’i t’ses mai fait lustrè
Da gnun papa e da gnun re:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j ’ale e vatne pura!
Dis ch’i t’as mai fait vendetta
Contra d'coui ch’a l’ voulio pers,
Che cantand quaich cansonetta,
Che sfogandte con quaich vers;
Dis ch’i t’as mai avù cheur
D’ vedde un autr ant’el malheur:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j’ale e vatne pura!
I lo seu, t’ses ancour gnanca
D’toa carriera a la metà,
Ma i seu dcò ch’i t’ses già stanca
D’ vedie tant perseguità,
Lassme, lassme posé j’oss:
Souta un sales, ant un foss:
Sensa affann, sensa paura
Slarga j'ale e vatne pura!
3. Me vestì
Compagn d’le mie vicende,
Me car vestì, l'lo sas,
Che un dì t’as fame spende
Quatordes lire al ras:
I t’ses d’un bel pann fin,
Tajà da Colombin:
E adess me car vestì,
Perchè deme ’l bondi?
T’ sas ch’ a l’a mai toucate
La man d’un servitour,
Mi soul t’eu sempre ivate
La pouver con amour;
In Camera, in Senat
I t’eu difeis dai rat:
E adess me car vestì,
Perche deme ’l bondì?
Quand j’era prim-anari,
Trouvandme al sicut el,
J’eu fait troutè i scartari
E’l drit dle gent al ghet;
Ma ti t’ses gnanca stà
Na volta al Mont d’ Pietà:
E adess, me car vestì
Perchè deme ’l bondì?
I l’sas che Rosalia
Quand am sautava ‘l splin
Per nen ch’j ’andeissa via
At piava pr’i faldin.
I t’sas che minca poch
T’j’na lassave un toch:
E adess, me car vestì,
Perchè deme ’l bondì?
Quand l’estro vnisia dime,
D’ fourgeje una cansson,
J ’eu trovà soens le rime
Plucand i to bouton.
Un dì pensand a un verss
I t’eu butà a l’inverss:
E adess me car vestì,
Perchè deme ’l bondì?
Se dnans a ti a passava
Quaich paramàn brodà,
T sas ben ch’a t’ a’importava
Coun bel capuss d’un frà:
Per d’ plache, e per d’ bindei
T’as fait mai gran ciadei:
E adess, me car vestì,
Perchè deme ’l bondì ?
Astu smentia ch'j’ avouma
Viaggià sempre indivis?
T’eu fate slùnghè a Roma
T’eu fait scursè a Paris.
I t’as avù un tacon
Da tute le nassion:
E adess, me car vestì,
Perchè deme ’l bondi?
T’elo passà d’memoria
Che un dì zichin-zichet
Per fete onour e gloria
T’an piate pr’ el coulet?
Mi son restà d' stuch,
Ti t’è cascate ’l pluch:
E adess, me car vestì,
Perchè deme ’l bondi?
Ah! la fortuna rea
An dev nen separé;
Sent... a j ’è lì l’Ebrea
Ch’at ven a coumoudè.
Fin tant ch’i pourtreu j’oss
I t’avreu sempre adoss:
I veui, me car vestì,
I veui mur’ con tì!
E adess, me car vestì,
Perchè deme ’l bondi?
4. Mia entrada
Se a Natal iv Ireuve sensa
Un pertus da tramudè
Prest ricoure a soa Eccellensa,
Presi ch’as degna d’feve liè;
Chiel av treuva ant un moment
Un superb apartament:
Gnun al mond pì fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’è ampactà.
J’è an entrand chi s’da la pena
D’feve subit j’onour d’cà;
Chi v’armuscia, chi v’ armena,
Chi v’arbuta ’n sa e ’n là.
Coust av pia ciav e ciavin,
Coul av scrola ’l sacocin:
Gnun al mond pi fortunà
Che ’l mortal ch’a l'è ampactà.
Ève seugn? a j’è ant la stanssa
D'bona paia per durmì.
Ève aplit? in abondanssa
A j’è d’acqua e d’ pan mufì.
Ève ’l fout ? av fan padron
Dl’arsenal di bousaron;
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Lì s’a pieuv un è a la sousta,
Li s’à fioca un s’bagna nen,
Lì ch'a cousta lo ch’a cousta
Porte e fnestre a saro ben;
Per occupesse un conta i froui
Pr amusesse un s’grata i gnoui:
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Gnun Vicari ch’ av molesta
Con d’ scarpiatole d’edit,
Griun av sita, gnun v’arresta,
Gnun a ven a esige ‘l fit;
Gnun av ciama la pension,
Gnun av fa l’èsecussion:
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Che piasì quand im desvio
Veddome lì da para al let
Doui colar ch’ a servizio
D’ crovatin a Lafayet;
Vedme d’ corda an t’un cantón
Per fé onour ai macaron;
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
D’ guarnison sout a la fnestra
A j’é un’oca e doui crovass:
Tuti ansém a fan n’orchestra
Ch’ á l’é propi, propi un spass:
Che Rossini! che Mozar!
Che Donzelli! che Ghebar!
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Minca fan daré d’ na gria
As presenta sul pertus
Un ratass che a l’aria a smia
L ‘Ispetour di catafus;
Sottridend sout ai barbis
Am fa: sciavó, nostr’amis:
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Vers la fin dla smana santa
Tati a fan quaich badalich.
L’Alleluja coust a canta,
Coul a intona ’l non est hic;
E mi a risigh di polmon
Canto ’l gloria dal croton:
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Aristotele a sercava
El bonheur ant la virtù,
Cincinato ant na biarava,
E Timon sout a un sambù:
Ma gnun d’lour a l’a capì
Che an person a stà ’l piasì.
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Maciavel ch'a l’era un drito
Pr el colet s’ è fasse piè;
Galileo, tut aut che pito,
S’ è dico chiel fasse groupé,
E con Socrate an person
Fasia pratica Platon:
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
Im lusingo eh’ Soa Eccellenssa
Ch’ a l’ è cotia coum el bur,
A l’avrà la compiasenssa
D'anciodeme fra qual mur.
Eccellenssa, i sareu brav,
Ch’ a radoupia criche e ciav:
Gnun al mond pi fortunà
Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
5. La fougassa
Carolina, oh che allegria!
Carolina, oh che piasi!
Finalment, chi lo diria?
Finalment son Re dco mi.
Ma a j’ è d’ coui ch' am ciamo già
Coum diau sestu maestà ?...
A j’ è d’ che fè la grimassa!
Pr’ una fetta dla fougassa.
I politich a n’insegno,
Squinternand j’antich edit,
Ch’ a l'an tuti coui ch’ a regno
Un quaich titol, un quaich drit.
Drit divin, drit d’ succession,
Drit d’acquist, drit d’ elession,
E mi ’l drit ch’ i l’eu sta seira.
A l’ è cout dla fava neira.
Ma da già ch'j’eu na coresa,
E chi teno un scetro an man,
Venia eh’ j’ ordina e i dispona
Second l'uso di sovran.
Dnass al mond veui nen passè
Pr un re d’ giss e un re d’ papè,
In virtù d’la certa scienssa
I comando in conseguenssa:
Che mai gnun deba permeisse
A gnun titol, a gnua pat
D’ingerisse, d’ittrometsse
Ant j’affè ch’ riguardo ’l stat.
Gnune Carles, gnun Consei,
Gnun lord Breugham, gnun lord Grei;
i veui mach ch’as fossa, e as dia
Lo ch’ a m’ par e lo ch’ a m’smia.
Odio eterno, guerra eterna
A coui Fabii, a coui Caton
Ch’ a pretendo ch’as gauverna
Con d‘ saviessa e con d’ rason.
Gnun savan, gnun liberaj,
Gnun filosof, gnun sonaj;
Ch’ as gouverna, ch’ as comanda
Con d’servei d’forurag d’Olanda.
Ch’a s’ esalto, ch' a s’impiego
I pì sebber, i pì gnoch,
Ch’as angabio, ch’as rilego
Tati coui ch’ son nen d’fabiòch.
Gnun giornaj, gnun sparadrap,
Gnon autour. gnun rompa ciap;
Che ogni sudit a procura
D'esse un aso a bona msura.
Gnun soffion, gnun rompa scatole,
Diplomatich insolent
A pianteme dle scarpiatole
In virtù del drit dle gent.
Veui fe guerra e veui fe pas,
Sensa tanti fica nas;
Sensa gnun ch’ am buta an scena
Con d’congress d’ Paris o d’Viena.
Su l’articoul dle finansse
Am pias d'esse moderà,
E i lassreu che d'soe sostansse
Godo i sudit la metà.
Ma che gnun am vena a schè
Con dle liste e d’i budgé:
Senssa tanti computista
Seu fè mi ’J budgè e la lista.
Per dle legi j’ na farouma
Qoand a n’smia doveine fé;
S’an dan tort j ’ cambiirouma,
S’an conveno as lasran stè.
Rusa d'pi o rusa d’men,
Tati i codici a vao ben;
Ch’a sio d’Fraussa, ch’a sio d'Spagna,
A l’è tutt l’¡stessa bagna.
Lassè pura ch’ai na sia
D’preive, d’cerich, d’monie e d’fra;
Le baboje d’ sacristia
Sout al trono a fan la nià.
Con d’ caserme e d’ monestè,
Con d’ gesuita e d’ canoniè
I bon suddit am dan fina
L’oss del col e ’I fil dla schina.
Alto là!...ma che diau elo
Sto ciadel, sto rabadan?
I me suddit as ribelo,
E am comando d’foute ‘l can ?...
Bondì barba: se a fè l’ re
A l’è tant un croi mestè,
Si j'è ’l scetro, si j’è ’l manto,
Bona neuit: j’abdico e ’v pianto.
Am rincress, o Carolina,
Mach per tì d’ pi nen regnè,
Mach per goi d’ vedte ti regina
J ’era fier d'esse mi re.
Ma da già ch'lolì a finiss,
Pi gnun troni pr el cupiss;
A lè mei ch’i t’m propone
Un basin che sent corone.
  • I Burattini (anno 1831)

I buratin

Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Coul Campion ampastà d’ boria
Pr’ un piumass pr’ un grilò,
Che rusià dai verm dla gloria
A fa d’j’ jomni un fricandò,
Che seguend la strà dl’onour,
A cheui d’ lauri pr el sotrour,
Fin che ‘l Diau a lo sgarbela…
Col a l’e Porincinela!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
A la Court coul ch’as rabela
Con d’inchin e d’ compiment,
Sempre pront a cambiè vela
Tost ch’a cambia un poch el vent;
Che umil, timid, angrumlì
Dnans al trono a fa ’I mufi,
Sout ai porti a fa ’I gradasso...
Coul a l’è ‘l famous Paliasso!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Coul ch’a glosa, coul ch’a critica
Con un aria magistral,
Ch’a fa ‘l Brougham an politica,
Ch’a fa ‘l Seneca in moral;
Che da sout i porti d’Po
A l’Olanda apia l’Escaut,
Ai Spagneui la Catalogna…
Coul a l’è ‘l Doutor d’Bologna!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Coul ch’a suda e ch’as amassa
Pr’ ingrassè ’I potenl e 'I rich,
Che in compens a lo strapassa
E a lo ten coum un borich;
Che per nen ch’a scrola ’I bast
Minca tant ai touca ‘l tast,
O del boja o dèi Demoni...
Coul a l’è ’I pover Gironi!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Coul gridlin fait a buata
Archincà sull’ultim gust,
Mes soutra ant una una crouata,
Mes torcià tra mes a un bust,
Con un’aria d’ subrichet,
Con un coeur da ravanet,
Con na testa faila a vindo...
Coul a l’è monsù Florindo!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Carolina, coula rusa
Ch’a m’a fait girè ’I cupiss,
Coula grinta ch’as amusa
A fè ’l balsam di pastiss,
Che leggera pi che ’l vent
As da l'aria d’ sentiment
D’un Erminia e d’una Laura...
Coula a l’è tota Rosaura!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Coul ch’a toujra, coul ch’a briga
Pr’ un impiegh, pr’ una pension,
Dispostissim a fe liga
Con Mercurio e con Platon;
Ch'à l’è branda a la matin,
A mesdì l’è Giacobin;
Curt d’man lung d’ bertavela …
Coul a l’è l’amis Brighela!
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.
Ma darè da la tendina,
Coul ch’a fa ’l buratinè,
La progenie buratina
Perché falo recitè?
Contentomse d’fe ‘l pajass
Con d’gambade, d’smorfie e d’sgari
Fin ch’la mort cala ‘l sipari.
Cousta vita falabraca
L’è una farsa d’Arlechin,
L’univers l’è la baraca
E noui souma i buratin.