GUIDA Piemonte/Canzoni dialettali Piemontesi/Canzoni dialettali del XIX secolo
Da Wiki.
Riga 432: | Riga 432: | ||
}} | }} | ||
+ | *I '''Burattini''' (anno 1831) | ||
+ | {{Citazione|I buratin | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :Coul Campion ampastà d’ boria | ||
+ | :Pr’ un piumass pr’ un grilò, | ||
+ | :Che rusià dai verm dla gloria | ||
+ | :A fa d’j’ jomni un fricandò, | ||
+ | :Che seguend la strà dl’onour, | ||
+ | :A cheui d’ lauri pr el sotrour, | ||
+ | :Fin che ‘l Diau a lo sgarbela… | ||
+ | :Col a l’e Porincinela! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :A la Court coul ch’as rabela | ||
+ | :Con d’inchin e d’ compiment, | ||
+ | :Sempre pront a cambiè vela | ||
+ | :Tost ch’a cambia un poch el vent; | ||
+ | :Che umil, timid, angrumlì | ||
+ | :Dnans al trono a fa ’I mufi, | ||
+ | :Sout ai porti a fa ’I gradasso... | ||
+ | :Coul a l’è ‘l famous Paliasso! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | :: L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :Coul ch’a glosa, coul ch’a critica | ||
+ | :Con un aria magistral, | ||
+ | :Ch’a fa ‘l Brougham an politica, | ||
+ | :Ch’a fa ‘l Seneca in moral; | ||
+ | :Che da sout i porti d’Po | ||
+ | :A l’Olanda apia l’Escaut, | ||
+ | :Ai Spagneui la Catalogna… | ||
+ | :Coul a l’è ‘l Doutor d’Bologna! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :Coul ch’a suda e ch’as amassa | ||
+ | : Pr’ ingrassè ’I potenl e 'I rich, | ||
+ | :Che in compens a lo strapassa | ||
+ | :E a lo ten coum un borich; | ||
+ | :Che per nen ch’a scrola ’I bast | ||
+ | :Minca tant ai touca ‘l tast, | ||
+ | :O del boja o dèi Demoni... | ||
+ | :Coul a l’è ’I pover Gironi! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | :: E noui souma i buratin. | ||
+ | :Coul gridlin fait a buata | ||
+ | :Archincà sull’ultim gust, | ||
+ | :Mes soutra ant una una crouata, | ||
+ | :Mes torcià tra mes a un bust, | ||
+ | :Con un’aria d’ subrichet, | ||
+ | :Con un coeur da ravanet, | ||
+ | :Con na testa faila a vindo... | ||
+ | :Coul a l’è monsù Florindo! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :Carolina, coula rusa | ||
+ | :Ch’a m’a fait girè ’I cupiss, | ||
+ | :Coula grinta ch’as amusa | ||
+ | :A fè ’l balsam di pastiss, | ||
+ | :Che leggera pi che ’l vent | ||
+ | :As da l'aria d’ sentiment | ||
+ | :D’un Erminia e d’una Laura... | ||
+ | :Coula a l’è tota Rosaura! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :Coul ch’a toujra, coul ch’a briga | ||
+ | :Pr’ un impiegh, pr’ una pension, | ||
+ | :Dispostissim a fe liga | ||
+ | :Con Mercurio e con Platon; | ||
+ | :Ch'à l’è branda a la matin, | ||
+ | :A mesdì l’è Giacobin; | ||
+ | :Curt d’man lung d’ bertavela … | ||
+ | :Coul a l’è l’amis Brighela! | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | :Ma darè da la tendina, | ||
+ | :Coul ch’a fa ’l buratinè, | ||
+ | :La progenie buratina | ||
+ | :Perché falo recitè? | ||
+ | :Contentomse d’fe ‘l pajass | ||
+ | :Con d’gambade, d’smorfie e d’sgari | ||
+ | :Fin ch’la mort cala ‘l sipari. | ||
+ | ::Cousta vita falabraca | ||
+ | ::L’è una farsa d’Arlechin, | ||
+ | ::L’univers l’è la baraca | ||
+ | ::E noui souma i buratin. | ||
+ | }} | ||
[[Categoria:Informazioni Turistiche]] | [[Categoria:Informazioni Turistiche]] |
Versione delle 07:37, 15 ott 2018
Piemonte/Canzoni dialettali Piemontesi/Canzoni dialettali del XIX secolo
- Scritte nelle carceri correzionali:
- 1. Crudel destin
- Destin becco-foutù
- T as propi faaila grisa
- A sciodme papatanù
- Sout n’erbo al meìs dla bisa.
- Da già ch’a t’è vnù ’I tiòh
- D’ «emneme dsour un brich.
- Perché crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- J ’avia già da pcitin
- Na provision d’ mal d'pansa
- Ora pr’ un verb latin,
- Or pr’una concordansa;
- Ventava minca tan
- Difendme ’l fabrian;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Dop avei fait in Ast
- L’oulouch anit’ un colege
- J ’eu dvù buteme ’I bast
- Per quater couje d’Lege;
- J ’eu dvù mastiè i limon
- Con Fabro e con Tohon;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin ?
- J ’eu fait el can dughin
- Su le pianà dlà blessa,
- Ma pr’ un foutù basin,
- Pr’ una foutua caressa
- La mort m’ avia già'n brass,
- E ‘l Disu s’ lustrava l’ pnass
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Lassandme sbaluchè
- Dal lanternon dla gloria
- Dì e néut j’eu sul papè
- Frustame ta sicoria;
- E j’eu peni vist un lum
- Sens’euli, e sporch d’ fum;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Con intenssion d'cambiè
- Alour, comedia e scena,
- Son slait a rubalè
- Su l’Arno e su la Sena;
- Ma da per lui j’eu vdù
- D’gianfouire e d’foi foutù;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Sentiendme peui già stanch
- D’martleme in vers la gnuca
- I son batume i fianch
- In prosa per la pruca;
- Son piame la lega!
- Parei d’un servissial;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Al pover j’eu fait dè
- So camp e soa filerà,
- J ’eu fait surtì pi d’trè
- Ch’a l’ero ‘n caponera;
- Ma j'ait fasend surtì
- I son entraje mi;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Sperand ant un moment
- Finì sta vita croja,
- J aspeto santament
- La visita del boja
- Ch’am vena a liberè
- Con un bon causs darè;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Pi tost che deurvme j’eui
- La man dla Providenssa
- Podia ben strassè ’n feui
- Dal liber dl’esistenssa.
- El mond stasiilo nen
- Con un fabioch d’men?
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- 2. Mia anima
- Povra amia, povra coumpagna
- Di me crussi, di me anéui,
- Guarda lì t’ses ant la bagna
- Fina al col, fin dsoura j’eui;
- Guarda lì, venta a la fin
- Rangiè i cont con el destin:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j'ale, e vatne pura!
- Fa courage, o povra amia,
- Laste nen piè dal magon
- Pr’una corda, pr'una gria,
- Pr’un pò d’paja ant’un canton.
- Sout la porpora aj n’è d’coui
- Ch’a stan peg che soul ai frouj:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale, e vatne pura!
- Cosa vallo ch’it tratene
- Fra le nebie d' cousta val
- A combate con le pene
- A fe ’I ben per cheuje ‘l mal?
- Cosa vallo sgambitè
- Senza gnanca un strass d’ perchè?
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale e vatnee pura!
- Con l’amour t’ses ambarcate
- E ‘l limon i t’as perdù,
- A la gloria i t’ses fidate,
- E l’invidia a l’a courù;
- Seuspirand la libertà
- Le cadenè i t’as trouvà:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale e vatne pura!
- Deans l’Eterno quand i t’vade
- A informelo di fait lo,
- S’a t’ciamrà s’ t’ fasie d’ balade,
- Bassa jeui, djs nen che d’uso;
- S’a t’ciamarà s’ t’ere sturdì,
- Strens le spale e dis che d’ sì:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j'ale e vatne pura!
- Dis, sout vous, che a l’amicissia
- Da bon fìeul i t’as cherdù;
- Dis che d’j’omni la giustissia
- T’as trop vist, trop conossù;
- Dis ch’i t’ses mai fait lustrè
- Da gnun papa e da gnun re:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j ’ale e vatne pura!
- Dis ch’i t’as mai fait vendetta
- Contra d'coui ch’a l’ voulio pers,
- Che cantand quaich cansonetta,
- Che sfogandte con quaich vers;
- Dis ch’i t’as mai avù cheur
- D’ vedde un autr ant’el malheur:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale e vatne pura!
- I lo seu, t’ses ancour gnanca
- D’toa carriera a la metà,
- Ma i seu dcò ch’i t’ses già stanca
- D’ vedie tant perseguità,
- Lassme, lassme posé j’oss:
- Souta un sales, ant un foss:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j'ale e vatne pura!
- 3. Me vestì
- Compagn d’le mie vicende,
- Me car vestì, l'lo sas,
- Che un dì t’as fame spende
- Quatordes lire al ras:
- I t’ses d’un bel pann fin,
- Tajà da Colombin:
- E adess me car vestì,
- Perchè deme ’l bondi?
- T’ sas ch’ a l’a mai toucate
- La man d’un servitour,
- Mi soul t’eu sempre ivate
- La pouver con amour;
- In Camera, in Senat
- I t’eu difeis dai rat:
- E adess me car vestì,
- Perche deme ’l bondì?
- Quand j’era prim-anari,
- Trouvandme al sicut el,
- J’eu fait troutè i scartari
- E’l drit dle gent al ghet;
- Ma ti t’ses gnanca stà
- Na volta al Mont d’ Pietà:
- E adess, me car vestì
- Perchè deme ’l bondì?
- I l’sas che Rosalia
- Quand am sautava ‘l splin
- Per nen ch’j ’andeissa via
- At piava pr’i faldin.
- I t’sas che minca poch
- T’j’na lassave un toch:
- E adess, me car vestì,
- Perchè deme ’l bondì?
- Quand l’estro vnisia dime,
- D’ fourgeje una cansson,
- J ’eu trovà soens le rime
- Plucand i to bouton.
- Un dì pensand a un verss
- I t’eu butà a l’inverss:
- E adess me car vestì,
- Perchè deme ’l bondì?
- Se dnans a ti a passava
- Quaich paramàn brodà,
- T sas ben ch’a t’ a’importava
- Coun bel capuss d’un frà:
- Per d’ plache, e per d’ bindei
- T’as fait mai gran ciadei:
- E adess, me car vestì,
- Perchè deme ’l bondì ?
- Astu smentia ch'j’ avouma
- Viaggià sempre indivis?
- T’eu fate slùnghè a Roma
- T’eu fait scursè a Paris.
- I t’as avù un tacon
- Da tute le nassion:
- E adess, me car vestì,
- Perchè deme ’l bondi?
- T’elo passà d’memoria
- Che un dì zichin-zichet
- Per fete onour e gloria
- T’an piate pr’ el coulet?
- Mi son restà d' stuch,
- Ti t’è cascate ’l pluch:
- E adess, me car vestì,
- Perchè deme ’l bondi?
- Ah! la fortuna rea
- An dev nen separé;
- Sent... a j ’è lì l’Ebrea
- Ch’at ven a coumoudè.
- Fin tant ch’i pourtreu j’oss
- I t’avreu sempre adoss:
- I veui, me car vestì,
- I veui mur’ con tì!
- E adess, me car vestì,
- Perchè deme ’l bondi?
- 4. Mia entrada
- Se a Natal iv Ireuve sensa
- Un pertus da tramudè
- Prest ricoure a soa Eccellensa,
- Presi ch’as degna d’feve liè;
- Chiel av treuva ant un moment
- Un superb apartament:
- Gnun al mond pì fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’è ampactà.
- J’è an entrand chi s’da la pena
- D’feve subit j’onour d’cà;
- Chi v’armuscia, chi v’ armena,
- Chi v’arbuta ’n sa e ’n là.
- Coust av pia ciav e ciavin,
- Coul av scrola ’l sacocin:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ’l mortal ch’a l'è ampactà.
- Ève seugn? a j’è ant la stanssa
- D'bona paia per durmì.
- Ève aplit? in abondanssa
- A j’è d’acqua e d’ pan mufì.
- Ève ’l fout ? av fan padron
- Dl’arsenal di bousaron;
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Lì s’a pieuv un è a la sousta,
- Li s’à fioca un s’bagna nen,
- Lì ch'a cousta lo ch’a cousta
- Porte e fnestre a saro ben;
- Per occupesse un conta i froui
- Pr amusesse un s’grata i gnoui:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Gnun Vicari ch’ av molesta
- Con d’ scarpiatole d’edit,
- Griun av sita, gnun v’arresta,
- Gnun a ven a esige ‘l fit;
- Gnun av ciama la pension,
- Gnun av fa l’èsecussion:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Che piasì quand im desvio
- Veddome lì da para al let
- Doui colar ch’ a servizio
- D’ crovatin a Lafayet;
- Vedme d’ corda an t’un cantón
- Per fé onour ai macaron;
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- D’ guarnison sout a la fnestra
- A j’é un’oca e doui crovass:
- Tuti ansém a fan n’orchestra
- Ch’ á l’é propi, propi un spass:
- Che Rossini! che Mozar!
- Che Donzelli! che Ghebar!
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Minca fan daré d’ na gria
- As presenta sul pertus
- Un ratass che a l’aria a smia
- L ‘Ispetour di catafus;
- Sottridend sout ai barbis
- Am fa: sciavó, nostr’amis:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Vers la fin dla smana santa
- Tati a fan quaich badalich.
- L’Alleluja coust a canta,
- Coul a intona ’l non est hic;
- E mi a risigh di polmon
- Canto ’l gloria dal croton:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Aristotele a sercava
- El bonheur ant la virtù,
- Cincinato ant na biarava,
- E Timon sout a un sambù:
- Ma gnun d’lour a l’a capì
- Che an person a stà ’l piasì.
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Maciavel ch'a l’era un drito
- Pr el colet s’ è fasse piè;
- Galileo, tut aut che pito,
- S’ è dico chiel fasse groupé,
- E con Socrate an person
- Fasia pratica Platon:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- Im lusingo eh’ Soa Eccellenssa
- Ch’ a l’ è cotia coum el bur,
- A l’avrà la compiasenssa
- D'anciodeme fra qual mur.
- Eccellenssa, i sareu brav,
- Ch’ a radoupia criche e ciav:
- Gnun al mond pi fortunà
- Che ‘l mortal ch’ a l’ è ampactà.
- 5. La fougassa
- Carolina, oh che allegria!
- Carolina, oh che piasi!
- Finalment, chi lo diria?
- Finalment son Re dco mi.
- Ma a j’ è d’ coui ch' am ciamo già
- Coum diau sestu maestà ?...
- A j’ è d’ che fè la grimassa!
- Pr’ una fetta dla fougassa.
- I politich a n’insegno,
- Squinternand j’antich edit,
- Ch’ a l'an tuti coui ch’ a regno
- Un quaich titol, un quaich drit.
- Drit divin, drit d’ succession,
- Drit d’acquist, drit d’ elession,
- E mi ’l drit ch’ i l’eu sta seira.
- A l’ è cout dla fava neira.
- Ma da già ch'j’eu na coresa,
- E chi teno un scetro an man,
- Venia eh’ j’ ordina e i dispona
- Second l'uso di sovran.
- Dnass al mond veui nen passè
- Pr un re d’ giss e un re d’ papè,
- In virtù d’la certa scienssa
- I comando in conseguenssa:
- Che mai gnun deba permeisse
- A gnun titol, a gnua pat
- D’ingerisse, d’ittrometsse
- Ant j’affè ch’ riguardo ’l stat.
- Gnune Carles, gnun Consei,
- Gnun lord Breugham, gnun lord Grei;
- i veui mach ch’as fossa, e as dia
- Lo ch’ a m’ par e lo ch’ a m’smia.
- Odio eterno, guerra eterna
- A coui Fabii, a coui Caton
- Ch’ a pretendo ch’as gauverna
- Con d‘ saviessa e con d’ rason.
- Gnun savan, gnun liberaj,
- Gnun filosof, gnun sonaj;
- Ch’ as gouverna, ch’ as comanda
- Con d’servei d’forurag d’Olanda.
- Ch’a s’ esalto, ch' a s’impiego
- I pì sebber, i pì gnoch,
- Ch’as angabio, ch’as rilego
- Tati coui ch’ son nen d’fabiòch.
- Gnun giornaj, gnun sparadrap,
- Gnon autour. gnun rompa ciap;
- Che ogni sudit a procura
- D'esse un aso a bona msura.
- Gnun soffion, gnun rompa scatole,
- Diplomatich insolent
- A pianteme dle scarpiatole
- In virtù del drit dle gent.
- Veui fe guerra e veui fe pas,
- Sensa tanti fica nas;
- Sensa gnun ch’ am buta an scena
- Con d’congress d’ Paris o d’Viena.
- Su l’articoul dle finansse
- Am pias d'esse moderà,
- E i lassreu che d'soe sostansse
- Godo i sudit la metà.
- Ma che gnun am vena a schè
- Con dle liste e d’i budgé:
- Senssa tanti computista
- Seu fè mi ’J budgè e la lista.
- Per dle legi j’ na farouma
- Qoand a n’smia doveine fé;
- S’an dan tort j ’ cambiirouma,
- S’an conveno as lasran stè.
- Rusa d'pi o rusa d’men,
- Tati i codici a vao ben;
- Ch’a sio d’Fraussa, ch’a sio d'Spagna,
- A l’è tutt l’¡stessa bagna.
- Lassè pura ch’ai na sia
- D’preive, d’cerich, d’monie e d’fra;
- Le baboje d’ sacristia
- Sout al trono a fan la nià.
- Con d’ caserme e d’ monestè,
- Con d’ gesuita e d’ canoniè
- I bon suddit am dan fina
- L’oss del col e ’I fil dla schina.
- Alto là!...ma che diau elo
- Sto ciadel, sto rabadan?
- I me suddit as ribelo,
- E am comando d’foute ‘l can ?...
- Bondì barba: se a fè l’ re
- A l’è tant un croi mestè,
- Si j'è ’l scetro, si j’è ’l manto,
- Bona neuit: j’abdico e ’v pianto.
- Am rincress, o Carolina,
- Mach per tì d’ pi nen regnè,
- Mach per goi d’ vedte ti regina
- J ’era fier d'esse mi re.
- Ma da già ch'lolì a finiss,
- Pi gnun troni pr el cupiss;
- A lè mei ch’i t’m propone
- Un basin che sent corone.
- I Burattini (anno 1831)
I buratin
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Coul Campion ampastà d’ boria
- Pr’ un piumass pr’ un grilò,
- Che rusià dai verm dla gloria
- A fa d’j’ jomni un fricandò,
- Che seguend la strà dl’onour,
- A cheui d’ lauri pr el sotrour,
- Fin che ‘l Diau a lo sgarbela…
- Col a l’e Porincinela!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- A la Court coul ch’as rabela
- Con d’inchin e d’ compiment,
- Sempre pront a cambiè vela
- Tost ch’a cambia un poch el vent;
- Che umil, timid, angrumlì
- Dnans al trono a fa ’I mufi,
- Sout ai porti a fa ’I gradasso...
- Coul a l’è ‘l famous Paliasso!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Coul ch’a glosa, coul ch’a critica
- Con un aria magistral,
- Ch’a fa ‘l Brougham an politica,
- Ch’a fa ‘l Seneca in moral;
- Che da sout i porti d’Po
- A l’Olanda apia l’Escaut,
- Ai Spagneui la Catalogna…
- Coul a l’è ‘l Doutor d’Bologna!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Coul ch’a suda e ch’as amassa
- Pr’ ingrassè ’I potenl e 'I rich,
- Che in compens a lo strapassa
- E a lo ten coum un borich;
- Che per nen ch’a scrola ’I bast
- Minca tant ai touca ‘l tast,
- O del boja o dèi Demoni...
- Coul a l’è ’I pover Gironi!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Coul gridlin fait a buata
- Archincà sull’ultim gust,
- Mes soutra ant una una crouata,
- Mes torcià tra mes a un bust,
- Con un’aria d’ subrichet,
- Con un coeur da ravanet,
- Con na testa faila a vindo...
- Coul a l’è monsù Florindo!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Carolina, coula rusa
- Ch’a m’a fait girè ’I cupiss,
- Coula grinta ch’as amusa
- A fè ’l balsam di pastiss,
- Che leggera pi che ’l vent
- As da l'aria d’ sentiment
- D’un Erminia e d’una Laura...
- Coula a l’è tota Rosaura!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Coul ch’a toujra, coul ch’a briga
- Pr’ un impiegh, pr’ una pension,
- Dispostissim a fe liga
- Con Mercurio e con Platon;
- Ch'à l’è branda a la matin,
- A mesdì l’è Giacobin;
- Curt d’man lung d’ bertavela …
- Coul a l’è l’amis Brighela!
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.
- Ma darè da la tendina,
- Coul ch’a fa ’l buratinè,
- La progenie buratina
- Perché falo recitè?
- Contentomse d’fe ‘l pajass
- Con d’gambade, d’smorfie e d’sgari
- Fin ch’la mort cala ‘l sipari.
- Cousta vita falabraca
- L’è una farsa d’Arlechin,
- L’univers l’è la baraca
- E noui souma i buratin.