GUIDA Piemonte/Canzoni dialettali Piemontesi/Canzoni dialettali del XIX secolo
Da Wiki.
Versione del 18 lug 2018 alle 10:24 di Colonnello (Discussione | contributi)
Piemonte/Canzoni dialettali Piemontesi/Canzoni dialettali del XIX secolo
- Scritte nelle carceri correzionali:
- 1. Crudel destin
- Destin becco-foutù
- T as propi faaila grisa
- A sciodme papatanù
- Sout n’erbo al meìs dla bisa.
- Da già ch’a t’è vnù ’I tiòh
- D’ «emneme dsour un brich.
- Perché crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- J ’avia già da pcitin
- Na provision d’ mal d'pansa
- Ora pr’ un verb latin,
- Or pr’una concordansa;
- Ventava minca tan
- Difendme ’l fabrian;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Dop avei fait in Ast
- L’oulouch anit’ un colege
- J ’eu dvù buteme ’I bast
- Per quater couje d’Lege;
- J ’eu dvù mastiè i limon
- Con Fabro e con Tohon;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin ?
- J ’eu fait el can dughin
- Su le pianà dlà blessa,
- Ma pr’ un foutù basin,
- Pr’ una foutua caressa
- La mort m’ avia già'n brass,
- E ‘l Disu s’ lustrava l’ pnass
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Lassandme sbaluchè
- Dal lanternon dla gloria
- Dì e néut j’eu sul papè
- Frustame ta sicoria;
- E j’eu peni vist un lum
- Sens’euli, e sporch d’ fum;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Con intenssion d'cambiè
- Alour, comedia e scena,
- Son slait a rubalè
- Su l’Arno e su la Sena;
- Ma da per lui j’eu vdù
- D’gianfouire e d’foi foutù;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Sentiendme peui già stanch
- D’martleme in vers la gnuca
- I son batume i fianch
- In prosa per la pruca;
- Son piame la lega!
- Parei d’un servissial;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Al pover j’eu fait dè
- So camp e soa filerà,
- J ’eu fait surtì pi d’trè
- Ch’a l’ero ‘n caponera;
- Ma j'ait fasend surtì
- I son entraje mi;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Sperand ant un moment
- Finì sta vita croja,
- J aspeto santament
- La visita del boja
- Ch’am vena a liberè
- Con un bon causs darè;
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- Pi tost che deurvme j’eui
- La man dla Providenssa
- Podia ben strassè ’n feui
- Dal liber dl’esistenssa.
- El mond stasiilo nen
- Con un fabioch d’men?
- Perchè crudel destin
- Nen feme un ravanin?
- 2. Mia anima
- Povra amia, povra coumpagna
- Di me crussi, di me anéui,
- Guarda lì t’ses ant la bagna
- Fina al col, fin dsoura j’eui;
- Guarda lì, venta a la fin
- Rangiè i cont con el destin:
- Sensa affano, sensa paura
- Slarga j'ale, e vatne pura!
- Fa courage, o povra amia,
- Laste nen piè dal magon
- Pr’una corda, pr'una gria,
- Pr’un pò d’paja ant’un canton.
- Sout la porpora aj n’è d’coui
- Ch’a stan peg che soul ai frouj:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale, e vatne pura!
- Cosa vallo ch’it tratene
- Fra le nebie d' cousta val
- A combate con le pene
- A fe ’I ben per cheuje ‘l mal?
- Cosa vallo sgambitè
- Senza gnanca un strass d’ perchè?
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale e vatnee pura!
- Con l’amour t’ses ambarcate
- E ‘l limon i t’as perdù,
- A la gloria i t’ses fidate,
- E l’invidia a l’a courù;
- Seuspirand la libertà
- Le cadenè i t’as trouvà:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale e vatne pura!
- Deans l’Eterno quand i t’vade
- A informelo di fait lo,
- S’a t’ciamrà s’ t’ fasie d’ balade,
- Bassa jeui, djs nen che d’uso;
- S’a t’ciamarà s’ t’ere sturdì,
- Strens le spale e dis che d’ sì:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j'ale e vatne pura!
- Dis, sout vous, che a l’amicissia
- Da bon fìeul i t’as cherdù;
- Dis che d’j’omni la giustissia
- T’as trop vist, trop conossù;
- Dis ch’i t’ses mai fait lustrè
- Da gnun papa e da gnun re:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j ’ale e vatne pura!
- Dis ch’i t’as mai fait vendetta
- Contra d'coui ch’a l’ voulio pers,
- Che cantand quaich cansonetta,
- Che sfogandte con quaich vers;
- Dis ch’i t’as mai avù cheur
- D’ vedde un autr ant’el malheur:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j’ale e vatne pura!
- I lo seu, t’ses ancour gnanca
- D’toa carriera a la metà,
- Ma i seu dcò ch’i t’ses già stanca
- D’ vedie tant perseguità,
- Lassme, lassme posé j’oss:
- Souta un sales, ant un foss:
- Sensa affann, sensa paura
- Slarga j'ale e vatne pura!






